Palau Comtal

 

 

 

EL PALAU COMTAL

Ens trobem, sens dubte, davant d'una de les joies arquitectòniques del gòtic i renaixement valencià. El Palau és una residència senyorial fortificada que inicià la seua construcció al segle XIII amb el domini del cavaller Roger de Llúria, almirall de la flota de la Corona d'Aragó i de Sicilia. L'aspecte que presenta actualment aquest monument emblemàtic és el resultat de contínues construccions i reformes. La ubicació no està realitzada a l'atzar, ja que es troba ubicat a la vora del barranc del Sord, una situació privilegiada per a controlar les vies d'accés a la població i reforçar, juntament amb el Castell, la Vila de Cocentaina. L'origen del Castell data de principis del segle XIV com a fortificació, mantenint la planta quadrangular que es conserva a dia d'avui. Més endavant, la compra de la Vila de Cocentaina en 1448 per part de Ximén Pérez de Corella causa un impacte directe en aquest monument. Primer, va canviar l'aspecte d'aquest i el va transformar en Palau, incloent la decoració de les sales interiors amb estils barroc i renaixentista.

Finalment, després de presenciar el Miracle de la Mare de Déu, els Corella van constrüir adherit al mateix Palau un monestir de monges Clarises al segle XVII


Roger de Llúria

Roger de Llúria

 

Cavaller almogàver d'origen calabrés.

Primer senyor feudal de Cocentaina, va ser un militar que rebé l'any 1272 la concessió del poble de Cocentaina, privilegi otorgat pel rei Jaume I.

Va ser l'impulsor de l'edifici del Palau, aprofitant les restes d'una fortalesa àrab del S. XII.

 

 

Què es pot vore al Palau Comtal

 

 

Escut heràldic dels Corella

 

Aquest escut d’armes, que pertany als comtes de Cocentaina, guarda una història excepcional. Es tracta d’una peça de marbre de Carrara que, segons els indicis, es va esculpir per a decorar el Palau Comtal per al primer comte de Cocentaina, Ximén Pérez de Corella, després de la presa de Nàpols en 1443. No obstant això, aquesta peça ja va ser treballada prèviament. Un estudi realitzat en 2015 va identificar, al seu anvers, part d’un entaulament romà, que possiblement formava part d’un temple a l’època del primer emperador, August. Presenta una decoració amb una successió de bucranis (caps de bou) enllaçats per garlandes vegetals i, sens dubte, aquest marbre reaprofitat devia formar part d’un dels temples més importants de l’Imperi Romà. T’animes a vindre a descobrir-lo?

 

Reserva la teua visita (grups)

 

SALA DAURADA

 

Nous temps, nous senyors.

Als segles XVI i XVII, el Palau Comtal sofrirà una sèrie de reformes importants adquirint, així, un aspecte plenament renaixentista. Una d’aquestes reformes es centrarà a la sala ubicada a la primera planta de la Torre de l’Homenatge, on es construirà una volta de creueria estrelada de tercelets, que serà decorada a posteriori amb el que és considerat hui dia com el conjunt de pintura mural genealògica més important de la Comunitat Valenciana. La Sala Daurada es una joia pictòrica, realitzada entre els anys 1613 i 1623, obra dels pintors Jerònim Rodríguez de Espinosa i, el seu fill, Jerònim Rodríguez de Espinosa, on s’exalta la importància del llinatge de la Casa Corella, mitjançant la narració de gestes on aquesta família va tenir un paper decisiu, tant per a la formació del regne de Navarra, com també en la expansió de la Corona d’Aragó. Lluita contra els sarraïns a Osca a la Batalla d’Alcoraz el 18 de novembre de 1096. El Rei Jaume I i Rodríguez Ruiz de Corella a la conquesta de València, el 9 d’octubre de 1238

Eiximén Pérez de Corella ajuda el papa Nicolau V a combatre els turcs, en agraïment els recompensa amb la taula de la Mare de Déu

Escena al campament italià de Piombino, on Eiximén Pérez de Corella formalitza la compra de la Baronia de Cocentaina, agost de 1448.

 

SALA AMBAIXADORS

 

Des de novembre de 2002, després de la remodelació i adequació de la Sala d'Ambaixadors del Palau Comtal com a exposició museística, Cocentaina disposa d'un espai únic a la Comunitat Valenciana on es combina la qualitat arquitectònica i ornamental amb l'artística.

Les diferents obres exposades han sigut distribuïdes segons la transcendència artística, la temàtica i les dimensions. A la segona estança es pot contemplar el retaule de Santa Bàrbara, un dels testimonis millor conservats de la pintura italogòtica de la baixa edat mitjana (segona meitat del segle XIV). La tercera dependència està presidida pel retaule de Sant Antoni Abad, atribuït al pintor més destacat del renaixement valencià del sigle XVI nascut a Cocentaina: Nicolau Borràs.


A les estances annexes s'exposa el magnífic còdex manuscrit de la Bíblia, datat entre els segles XIII i XIV: les seues pàgines contenen belles il·lustracions figurades d'escenes i motius zoomòrfics, vegetals i geomètrics.

 

El Retaule de Santa Bàrbara

 

Considerat un dels testimonis millor conservats de la pintura italogòtica a la Baixa Edat Mitjana, es tracta d’una pintura al temple, on s’ha volgut representar a través de dotze escenes narratives la conversió, el martiri i la mort de Santa Bàrbara. L’autoria d’aquesta excepcional obra és desconeguda, encara que al peu de la santa, al carrer central, s’ha pogut identificar a la seua donant, Sibil·la de Fortià, que va ser reina d’Aragó i senyora de Cocentaina entre els anys 1378-1387, acompanyada a l'altra banda pel seu germà Bernat.

La Bíblia Sacra de Cocentaina

 

Entre les peces més singulars que podem vore al Palau Comtal es troba aquest còdex manuscrit de la versió llatina de les escriptures, coneguda amb el nom de Vulgata. Escrita sobre un suport de vitel·la, es composa de trenta-cinc quaderns entre deu i catorze folis i s’il·lumina amb tintes, pigments i pa d’or. La Bíblia Sacra fou donada a la vila de Cocentaina l’any 1405 pel rector de la parròquia de Santa Maria, en Jaime Gil Bachiller, que l’havia adquirida a Narbona mentre estava al servei de Benet XIII, conegut com al Papa Luna.

 

SALA DE LES FINESTRES

 

Vicent de Paul Agulló Sanchís

Cocentaina (Alacant) 1932 - 1994

Agulló de Cocentaina, va nàixer a Cocentaina en 1932, formant-se a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i en la de San Fernando de Madrid, ampliant estudis a Roma i París, on va residir diversos anys.

La seva obra ha rebut nombrosos guardons i reconeixements en l'àmbit nacional i internacional: Premi de la Fundació Roig (1951), Premi d'Arts Plàstiques en la IV Exposició Montcada (1953), Primer Premi d'Escultura del Ministeri d'Educació i Descans, Madrid (1953), Premi II Biennal Hispanoamericana de l'Havana, Cuba (1953), Premi de la VIII Biennal de l'Esport, Madrid (1981), Premi Numisma a la medalla commemorativa del V Centenari del Descobriment d'Amèrica (1992). L'Ajuntament de Cocentaina ha volgut portar endavant la idea de retre homenatge a Vicente Agulló, format tant dins del territori de l'Estat espanyol com en altres països, però, a diferència d'altres artistes de la nostra vila, va desenvolupar una part important de la producció artística al poble natal. La família Agulló-Pastor conserva una important col·lecció de l'obra escultòrica cedida temporalment, en gran part, a l'Ajuntament de Cocentaina mitjançant un conveni. L'exposició actual consta d'un total de quasi cinquanta obres, les quals representen tots els estils, materials i tècniques que l'autor ha utilitzat en l'execució de les diferents figures i formes.

 

 

****HORARI AGOST: Dimarts a Dissabte de 10.00 a 13.00****